Al riu el que és del riu

ROGER PONS VIDAL

Després de les passades pluges de març m’esperava trobar el riu per Sumacàrcer més ple, amb un corrent més alegre i viu; no obstant quan em vaig acostar a la seua vora, baix del pont, la meua decepció va ser enorme. Dels vora 35 metres que tindrà el seu llit, només corria un estret rierol d’uns 3 d’amplada i no més de 2 pams de profunditat màxima. La resta tot un empedrat on reposaven les oques i els ànecs prenent el sol.

Va fer una vesprada càlida i radiant i apetia fer-ho. Tal vegada això fóra part de l’explicació de la següent sorpresa. Vaig col·locar el termòmetre dins el corrent d’aigua, pràctica que he vingut fent periòdicament tota la tardor i hivern, amb uns estranys resultats: mai no han baixat de 19