Unes eleccions estatals no són ni de lluny tan intenses com unes municipals a nivell de grups polítics locals ni a nivell de carrer. No es pengen tantes pancartes ni cartells, tampoc el poble és un xiuxiueig continu de mentides demagògiques que solten uns i altres per captar l’atenció dels despistats (recordeu els pollastres i els bitllets del Raval? Sap la gent del Raval amb la xenofòbia que els tractaven?). La gent s’informa igualment, però mitjançant els grans poders fàctics comunicatius i no pel boca-orella i veient directament als màxims candidats.